Rialp Matxicots 2016

fullsizerender17/09/2016

Rialp Matxicots 2016 pura adrenalina

 

I com no podia ser d’una altra manera després d’un inici d’any amb moltes emocions, preparatius i canvis nous a la meva vida arriba un moment en què torna la calma.

Feliç i agraïda per tot el que estic vivint amb la Sílvia en Guillem i l’Isaac que em donen més del que jo puc demanar i cada dia m’ho fan saber amb els petits detalls quotidians.

Contenta per tenir una família que aquest any s’ha fet més gran i que em dóna tot el suport i estimació incondicionalment.

Agraïda per tenir els amics i amigues que m’acompanyen i que sempre em fan saber que estan al meu costat.

I com bé he dit al començament, després d’un any mogudet i després d’assavorir la felicitat més gran que vaig sentir un 18 de Juny, ara toca respirar i tornar a la calma sense perdre els objectius.

Aquest cap de setmana he tingut molta sort de poder gaudir de la Trail Rialp Matxicots. Una de les proves més boniques que he fet fins ara.

Una Trail de 52 km amb 4.100 metres de desnivell positiu. Pels que no la coneixeu la Rialp Matxicots és una cursa de muntanya que neix a Rialp i ens fa gaudir del magnífic entorn de la Vall d’Assua amb els seus cims emblemàtics com el Montsent de Pallars i Montorroio, els estanys de la Mainera, les Picardes fins arribar a l’estació d’Espot Esqui, el paissatge natural del Bedollar i la Mare de déu de la Muntanya de Caregué i un seguit de poblets fins arribar a Rialp de nou.

Una experiència brutal amb tots els sentits. Quilómetres plens de vida. Natura en estat pur. Adrenalina en cada descens. Pujades vertiginoses que feien mal només de mirar amunt. Malgrat el fred, el vent i la neu que es varen fer molt presents en tota  la cursa també hi va haver el solet i el bon ambient de tota l’organització que sens dubte cal felicitar i aplaudir de lo bén organitzada i dirigida que està aquesta cursa.

13

Per la meva part vaig gaudir moltíssim i em feia molt feliç córrer per les meves terres. Ara després d’ haver aconseguit el meu objectiu puc dir que sens dubte és una cursa que de bén segur tornaré a repetir. A tans sols un dia de l’experiència ja en vull més…..!!

És clar que també he de dir que aquesta satisfacció que ara sento dins meu no hagués set el mateix sense tu Sílvia. Ho dic perquè només la que córre sap l’important que és el suport moral i logístic de l’altra banda. La banda que queda sempre més oblidada. La que t’aguanta els dies previs a la competició i la que es lleva a la mateixa hora per preparar la sortida. La que et dóna un petó quan surts per l’arc i des d’aquell mateix moment ja està patint de com aniràs i com et trobaràs. La que es curra un munt de quilómetres per arribar a vegades a llocs inaccessibles i perillosos que ni els carros casi passen. I tot per  tan sols veuret uns quants segons i saber només miran-te la cara que vas bé i que la cursa continua.

Gràcies Sílvia, em quedaré sempre curta per dir-te lo molt que fas i el molt agraïda que em sento de tenir-te aprop.

Feliç i contenta…..tornaré a sumar quilòmetres i experiència….!!!

1                 14

15

 

Anuncis

Mission X3

x1

Ja finalitzada la prova de les Mission X3 cal fer un petit resum del que ha estat per mi aquesta experiència.

A principi d’any vaig marcar-me  un seguit de proves que em semblaven, un bon començament per introduir-me en aquest gran i fascinant molt del trail-running.

Per mi era completament nou agafar el calendari i amb la calma programar un seguit de curses que marcarien  la trajectòria dels meus dos objectius principals (Tansgrancanarias  i  UltraPirineu).

Calia trepitjar el terreny, sumar i suar kilòmetres i sobretot agafar en cada una de les curses l’experiència necessària per conèixer el meu cos, la meva ment, la meva capacitat.. en definitiva,  un seguit de coses que dia rere dia encara vaig descobrint.

Mission X3 forma part d’un circuit de tres proves que Klassmark amb la col·laboració de Salomón realitza en tres dels millors paratges de casa nostra.

La primera es la Trail de Cap de Creus-Roses que es una cursa de baixa muntanya amb uns paisatges espectaculars a bora de mar i unes vistes del Cap de Creus que durant tota la cursa no et deixen indiferent.

Tot i ser baixa muntanya el circuit es va fer intens i dur per el tipus de perfil i per la calor que durant tota la cursa es va fer present.

_Q8A0507-imp

Acabada aquesta primera Missió tocava preparar la segona de les tres proves.

Ulldeter, representa que és la més dura per ser Alta muntanya i un recorregut de 30km amb 2100 m de desnivell positiu.

maxresdefault

Amb ganes d’experimentar sensacions noves a alta muntanya començaven els dies de preparació per afrontar el que se suposava era un nou repte.

Primera hora del mati i amb els nervis a flor de pell, comença la segona de les tres Missions X3 Trail Ulldeter  que arranca del vell mig del poble de Setcases.

Cares de son, cares de satisfacció, cares de inquietud, cares d’alegria, cares d’emoció…, és un recull de tot el que es pot observar mentres espero el tret que anuncia la sortida de l’esperada aventura.

Ulldeter es un Trail de muntanya dur i exigent on es descobreix racons inoblidables i on es gaudeix d’unes vistes espectaculars del nostre Pirineu.

Pujada intensa fins arribar al cim mes alt de la cursa, Les Borregues a 2.691m. desprès Coll de la Marrana, baixada fins a l’estació de Vallter i torna a començar una pujada intensa fins a Puig de Coma Ermada i Roca Colom fins al refugi de Jaume Ferrer.

Durant tot aquest trajecte vaig tenir la sensació que l’esperit de la muntanya m’acompanyava i em guiava avançant entre l’espessa boira que dificultava veure el camí a seguir.

CD2A3371

Finalment, després de tot l’esforç que em va suposar tirar endavant quan a voltes les cames apretaven i feien mal, va arribar el moment en que podia gaudir d’un descens per un corriol emboscat que anunciava la recta final de la gran aventura i que em permetia gaudir de la sensació de llibertat que sento quan el meu cos vola a ritme de baixada.

Quan més tècnica és més gaudeixo i arribo al punt de sentir com la pell se m’esborrona i m’envaeix una emoció que em costa explicar.

DSC_9794

En aquest precís instant del començament de la baixada marxa qualsevol tipus de dolor físic, i el cos i la ment es connecten amb una precisió estranya que fa que em senti volar.

M’he expandit més en Ulldeter perquè vaig viure moltes emocions, recordo que a l’arribada (que ja explico en el meu blog) vaig plorar d’alegria i satisfacció.

Ara amb més distància veig que aquest tipus de perfil de cursa m’agraden molt i em sento còmoda i forta.

Ulldeter quedarà per sempre en el meu record.

trail-catllarc3a0s-1

Ara si….,l’última de les tres probes, l’esperada Catllaràs que culmina amb el desig i la il·lusió de molts i moltes corredores que esperem el moment per endinsar-nos en un dels paratges més bonics i més entranyables on es respira l’ambient del trail per tot arreu.

Arribar el dia abans, i sopar amb els companys no te preu!! Gràcies Uri i Charo per compartir grans moments!! Per cert quin sopar ens varem currar ehhhh….de lujoooo!!!

Furgo preparada per dormir i per somiar i a les 6:00h matí sona despertador i comença la preparació del ritual previ a la cursa. Concentració, esmorzar i organització material per fer que tot estigui a punt i al lloc adequat.

Mentres vaig fent tot això vaig sentint que alguna cosa dins meu no està a lloc. Tinc una  estranya sensació, no sento la motivació dels dies anteriors, i un pensament negatiu i fosc em volta pel cap.

Intento no fer-li molt cas però no aconsegueixo despistar-lo.

Arribo a l’arc de sortida i em sento estranya… mal de panxa, segurament fruit de la incertesa i nervis barrejats, i continua la poca motivació.

Sort de la Charo que estava al meu costat que en tenia per les dos…!!

Tret de sortida…3…2…1….i GASSSSS….

Una pujada intensa fa que em senti molt cansada i això empitjora la sensació que tinc quan veig que les cames i el cap no m’acompanyen i em vaig posant en posicions endarrerides.

No em rendeixo i prenc consciencia de la situació i l’accepto. Comença el meu aprenentatge a una nova situació que per mi era desconeguda.

Sumar quilometres i veure que no millores… però no defallir.

Increïble pensar que ja porto molts kilòmetres i no apareix la motivació…. que estrany…!!

Segon avituallament, Sant Romà de la Clusa i malgrat la il·lusió de veure  la Sílvia no aconsegueixo caviar l’actitud i recordo dir-li que no estic fina i que no vaig gaire bé.

En aquell moment no les tenia totes… i la idea de no poder acabar la cursa em rondava pel cap….

Finalment arribo a l’últim avitulallament kilòmetre 21 Refugi d’Ardericó i miraculosament algo ha canviat amb mi. Malgrat la pujada intensa i dura que m’esperava i no sentir l’ànim de la Sílvia a prop per poder dir-li que, “ no tot estava perdut…!!! vaig carregar-me de sobte d’una motivació extra i d’una força que em va encoratjar a fer una gran cursa.

lau

Ara tornava a sentir aquella sensació que conec i que em recorre tot el cos amb una energia plena de vida.

Finalment Catllaràs va ser la culminació d’una Mission X3 plena de noves experiències i aventures a la meva vida.

_DSC7308

Gràcies a tot l’equip de KLASSMARK per fer-nos viure moments com aquests. Gràcies per la vostra dedicació que fa possible que tot això es faci realitat i mil gracies més per transmetre’ns els valors de l’esport i del respecte per la natura. Sou molt grans….!!

Gràcies a tota la gent que en cada un dels pobles on ha transcorregut les curses s’han bolcat animant i participant en cada un dels esdeveniments per fer-nos sentir que no estem sols en aquest repte.

Gràcies a tota la gent que m’ha animat i encoratjat en cada moment per seguir sumant, sumant i sumant kilòmetres que ja son uns quants.

Gràcies Sílvia per la teva assistència, et superes cada dia més…!! la foto que adjunto ho demostra…..ja…ja…ja…!!

IMG_3441

Si es així tranqui Sílvia que jo no pararé de córrer….

Salut i kilómetres….!!

MissionX3 ULLDETER

x1

UlldeTer 30 de maig 2015

Ulldeter-portadaUn divendres de maig de camí cap a la comarca del Ripollès ens enfilem la Sílvia i jo a
gaudir d’una nova aventura.
Aquesta serà la segona de les probes de la MissionX3 que arranca del petit poble de
Setcases.
Tarda plujosa i ambient de cursa!! Nervis d’última hora i rituals obligatoris previs a les
curses.
Només arribar a Setcases ja es respira Trail. Els imputs que m’arriben son bons i això
fa que malgrat els nervis de saber que es una cursa de sensacions noves per mi, tingui la
intuïció de que tot anirà bé.
Em sento positiva i feliç per ser on soc i sentir-me tan ben acompanyada.
Sopar i dormir d’hora per donar el temps necessari al cos i la ment per a que assumeixin
aquest nou repte.
Sona el despertador a les 6:00 del matí i amb ell, els sons dels altaveus de l’espiker que
anuncia el començament de la #Ulldeter 2015.
Mentre jo em preparo, a les 7:00 puntuals comencen a sortir els companys de la Ultra.
Un recorregut de 50 km per les muntanyes els portarà a obrir-nos pas per la Trail.
Puntual i literalment del hotel al arc de sortida… passem el control de check-in de
material per entrar a la zona de sortida.
Últims preparatius i últims nervis fins l’esperada conta enrere que dona l’inici a la
prova.
Les emocions es destil·len per tot el cos i comencen a fluir a ritme de pujada intensa
fins arribar a Les Borregues (+1350m. acumulats).

2371706

No puc descriure amb exactitud, la bellesa que hi ha en tot aquest tram de paisatge.
La sensació de llibertat que es desprèn en aquella altitud, malgrat l’esforç i el dolor de
cames, supera tot defalliment.
Em concentro amb la respiració i me n’adono de la puresa de l’aire que emplena els
meus pulmons.

CD2A2584

Aprofito per tenir una conversa amb el meu cos i arribem a la conclusió que estem en
perfectes condicions per encarar amb bones perspectives la cursa.
Comença un tram de baixada per un corriol de muntanya que em sembla espectacular i
el qual em dona temps per recuperar-me un xic i retallar una mica de temps escalant
alguna posició.

DSC_9794

Baixada prominent fins arribar a l’estació de Vallter2000 on hi ha l’avituallament tant
psíquic com físic. Ella…sempre està allà, faci vent, neu o sol….!!
Menjar quelcom, beure, reposar… i continuar amb l’ànima renovada per encarar la
segona pujada fins a Roca Colom punt final on culmina l’alçada i comença el descens
fins a Setcases.
Sorpresa la meva al km16 on en mig de la boira i la poca visibilitat sento una veu que
surt del no res i em crida “ Lauraaaa…..”” Ostres la Charo!! quin moment més especial
i sense saber com, una força em puja per les cames.
Les seves paraules i la seva companyia em fan sentir molt feliç de saber que això de
córrer per les muntanyes és molt més que una afició, es un vincle que uneix a persones i
que potencia valors…!!
Gràcies Uri per estar també allà amb la càmera preparada, fent la teva feina que és la
teva passió i ho demostres cada dia.
Gràcies Charo pels 2 km que em vares acompanyar que t’asseguro que no s’esborraran
de la meva memòria.
Aquesta carregada d’ànims i forces van ser la motivació final per acabar una gran cursa
de 5 hores i 28 minuts que al passar per l’arc d’arribada em desbordesin les emocions.
Gràcies Sílvia per eixugar-me les llàgrimes…!! i gràcies Klassmark per fer que tot això
sigui possible.
Després de unes quantes curses encara m’emociono… i això fa, que continuï amb la
il·lusió i el pensament que no tot és córrer per córrer, sinó que, el més important es el
que s’aprèn durant tot aquest llarg procés.

IMG_1707#Ulldeter un somni a casa….!!

Ara només queda somiar amb #Catllaràs... última de les probes de la MissionX3

MissionX3

x1

Primer objectiu Cap de Creus 2 de maig 2015

Cap de Creus

Al extrem Nord de la Costa Brava comença la primera de les probes de la MissionX3 de
Klassmark.
Roses serà el punt de sortida on tots i totes estem esperant el moment d’alliberar-nos
dels nervis per començar a deixar fluir les cames i la ment.
Molta gent motivada per endinsar-nos en un litoral extremadament abrupte d’aigües
profundes, roques descarnades per l’erosió del fort vent de tramuntana, prats i boscos en
la part mes interior de infinita bellesa, altíssims penya-segats que et porten a cales
d’aigües transparents i de calma absoluta.

Cap-Creus_ARAIMA20141027_0162_1

Tot això en un circuit de 22 kilòmetres que ens durà a assaborir una quantitat d’emocions que a l’arribada, haurem d’ anar classificant dins la ment en caixetes degudament ordenades.

_Q8A0507-imp

Un recorregut que inspira l’essència del #TrailRuning transpirant per cada porus de la
pell la màgia de la bellesa del paisatge.
Recordo cada una de les olors que es desprenien en cada tram de la cursa. Olors a
Mediterrani.

CD2A9039

Gràcies Klassmark per fer-nos descobrir i viure aquets llocs que fan creure’ns que
només per això val la pena l’esforç i la dedicació que cada una i un de nosaltres ens
motiva aixecar-nos cada dia per gaudir pujant i baixant muntanyes….!!
I gràcies de nou a tot@s per tornar a ser-hi. La vostra companyia fa de la nostra
dedicació una passió que ens omple l’ànima.

Nou repte nou somni complert

El meu últim objectiu va ser la Speed Trail Barcelona que es va celebrar el passat  25 d’abril al Parc Natural del Garraf, una zona ben desconeguda per mi però que em va sorprendre gratament el paisatge i l’entorn que amaga.

logo_UTBCN_300x300

La STBCN, va ser un recorregut  molt ràpid amb força trams de pista, camins i corriols d’un encant especial a poca distància del mar.

Puntual com sempre, a les 10:00 es va donar el tret de sortida a l’ última de les proves que tancarien aquest circuit al vell mig de la plaça de Begues. Un total de 687 participants preparats per fer una distància de 21 km amb 750m de desnivell positiu que es preveia acabar amb un màxim de 5 hores.

Ara, pocs dies després de  la cursa, toca reflexionar bé sobre les experiències, sensacions, emocions, patiment i altres coses que em varen succeir durant tot el que va durar la cursa.

Les sensacions dels dies previs, ja varen ser diferents. En altres ocasions sentia aquell pessigolleig constant a l’estomac fruit de nervis descontrolats ansiosos de què arribes el moment. Però per sorpresa meva aquells dies no els tenia.

No havia entrenat massa per un refredat inesperat i sentia que el meu cos no estava amb les condicions òptimes.

Més era la preocupació d’endur-me tot el material que necessitaria i altres coses per passar el cap de setmana fora de casa, que  els nervis de la magnitud  del meu nou objectiu.

Aquella nit no vaig descansar gaire bé i no varen ser els nervis, sinó un grup d’Italians que ens varen fer la guitza fins altes hores de la matinada a l’hotel on ens allotjàvem.

Sona el despertador i a diferència d’altes vegades deixo que soni i soni esgotant els minuts sent conscient que això farà que tot el procés que  necessito i al que estic acostumada les hores prèvies a la cursa me les salti com si res.

FullSizeRender

Un insuficient i ràpid esmorzar amb bona companyia, una abraçada i molts d’ànims…… Gaaaaassss……. començar la cursa.

10985207_971026429605012_8411057541891413718_n

201513191_20150127150446_125-sq

En el moment de la sortida crec sentir-me preparada i surto a un ritme ràpid però força controlat. Encaro ja la primera pujada  d’una pista llarga i començo a notar que no tinc energia, em falta aire i que em costa molt i molt seguir el ritme.

Afluixo una mica i amb molt d’esforç intento mentalitzar-me que aquest moment és el moment més crític al que estic acostumada a l’ inici d’una carrera.

Aquest cop em costa més de l‘habitual i em preocupo una mica per què tinc la sensació que això no ho aguantaré que no recuperaré i que no acabaré la cursa. Em costa respirar,  i sento el cos molt rígid. Les cames em fan molt mal i em fluixegen.

Malgrat els pensaments negatius i les males sensacions, vaig lluitant fent passes a un ritme suportable fins que vaig notant que a poc a poc tot es va desbloquejant, em vaig sentint més lleugera i com si el meu cos fos un rellotge precís, les peces  es van engranant unes amb les altres i ja desapareix aquella sensació tan desagradable del començament.

Recupero les forces i vaig avançant mantenint la posició a un ritme més alegre i més harmònic.

Passo el primer avituallament amb molta més energia i no m’aturo.  Inicio la pujada fins al pic de la Morella d’on es pot observar unes bones vistes de tot l’entorn.

Cim_de_la_Morella

Fins arribar al segon avituallament, el recorregut és molt agradable amb corriols molt bonics i de fàcil fer. Aquesta part del terreny és la que a mi més m’agrada. Així que em deixo endur per les sensacions i gaudeixo del moment.

Tot aquest tram s’em fa etern i allà m’aturo i menjo taronja i plàtan que porto desitjant durant bona part de la cursa.

Segon i últim tram per encarar una forta pujada que arriba a les antenes on just allà, comença el desenllaç final de la cursa. Són uns 4 km de baixada fins arribar a l’arc de meta.

En aquest moment ja sé, que tinc la cursa al sac i trec més força i començo a baixar pujant el ritme i avançant alguna posició.

Quan ja tan sols falten 2 km i en un tram mig pla d’un corriolet que hi havia abans d’arribar al poble de Begues, caic i faig una tombarella sencera i amb l’impuls em torno aixecar i com si res hagués passat continuo corrent.

La gent que hi havia al voltant es va sorprendre i fins i tot jo em vaig posar a riure de l’acrobàcia que acabava de fer. Semblava com si l’hagués assajat!!

Ara ja només a 1 km del final i al tram d’asfalt que falta fins arribar a l’arc de meta, apreto una mica més i sento l’emoció d’haver aconseguit altre cop un altre repte, un altre somni.

Veig la gent al voltant que anima i els ulls se m’en van allà on hi ha la Sílvia i els nens. En Guillem em crida i m’anima per a què creui triomfant l’arc i es preocupa per si m’he pres les vitamines que em va preparar per la cursa. L’Isaac, que quan vaig sortir estava empiocat, veig que s’ha revifat i que està content de veure’m. La Sílvia amb el seu somriure fa que tot sigui fantàstic i d’aquesta manera, amb aquesta tendresa de tot plegat, arribo a creuar el desitjat arc de meta.

Un temps de 2 hores  21 minuts i 59 segons és el que ha fet que torni a sentir que m’agrada el que faig i que somiar és possible.

Mil gràcies a tots i totes per ser-hi altre cop.

Els millors estirments amb la millor companyia que una pot tenir al finalitzar la cursa….!!!

IMG_0843

Us estimo…..

 

perfil244

 “Cal desitjar un somni i creure en una mateixa  per poder fer-lo realitat…”

Ir a Gran Canarias era el comienzo de mi nueva etapa. Sin duda era un sueño que se hacia realidad.

logo 10410877_1041610845856290_592029571710906456_n

La Maratón de Transgrancanaria se había convertido en mi primer objetivo para esta nueva temporada.

Correría una distancia de 44 kilómetros que nunca había hecho y de la cual no tenia ninguna referencia de como reaccionaria mi cuerpo y mi mente.

Los días previos estaban llenos de nervios y mi estómago lo empezaba a notar.

La recogida del dorsal fue para mi muy emocionante y en ese momento me hago consciente de la magnitud del evento que estaba viviendo en mi propia piel.

Por fin llegó la hora esperada. Suena el despertador a las 6:30 y sin dudar un segundo, me levanto con la sensación de que voy con el tiempo justo y me preocupo por si voy a llegar tarde.

Sílvia se pone de los nervios sabiendo que no corremos hasta las 10:30 y que hay tiempo suficiente para todo ya que el día antes lo dejamos preparadísimo.

Yo a lo mío y metiéndole prisas, salimos al final enfilando la angosta carretera de curvas que nos llevaría  hasta el Campamento de Garañon donde se daría la salida de la Maratón.

Y como no, llegamos antes de lo previsto y mientras esperábamos el momento, este se me hizo eterno.

Ya habiendo pasado el checking me doy cuenta en ese mismo instante, que no hay vuelta atrás y que empieza mi carrera. Me dispongo a avanzar hasta llegar cerca del arco de salida.

Busco a Sílvia con la mirada para estar lo mas cerca posible y poder sentir-me acompañada. Observo a mi alrededor y compruebo que todos los que estamos dentro de la zona de salida destilamos nervios, ilusión y esperanza. Es una mezcla tan hermosa de emociones  que te traspasan por dentro.

5

Foto Momento de la salida de la prueba

 

Por fin suena la música esperada que indica que a poco empieza la carrera y la cuenta atrás suena con fuerza …4… 3…2….1….Vámonooosss!!!

Fue cruzar el arco y desaparecer al instante todos los nervios. A falta de experiencia salgo muy atrás y me doy cuenta nada mas empezar la cuesta para Pico de las Nieves  que mi posición en la salida no ha sido buena. Esto hizo que en la subida tuviera que bajar el ritmo e incluso parar en algun tramo por los atascos que se produjeron.

DSC_7821

Pero al final llego a la cima del primer control y con toda la energía que tenia y que no pude gastar en la cuesta,  la utilizo para el descenso de 8 km que me esperan hasta llegar a Tunte.

La bajada es muy bonita, de las que a mi me gustan, con tramos de gran dificultad técnica con piedras grandes compactas hasta llegar al final de esta, con un tramo de piedras sueltas. Aunque sopla bastante viento y la calima se hace presente en todo el trayecto realizo un buen descenso y me siento contenta.

Voy pidiendo paso y sin darme cuenta llego a Tunte donde veo a Sílvia que ya me está llamando.  Rápidamente le digo: -“ Sílvia vaig molt bé i si aixó és així ja ho tinc fet….”

Ella se ríe sabiendo que lo que viene ahora es mucho mas duro. Me anima y me comenta que siga adelante que me ve muy bien y que estoy avanzando mucho. Me da la posición de carrera,  279. Veo en su cara que mis palabras la tranquilizan. Con ella están Lucas, su novia y unos amigos canarios que me animan sin conocerlos.

12

Primer avituallamiento en Tunte

Casi ni paré en el avituallamiento, únicamente llené los bidones me saque la chaqueta y seguí adelante.

Me despido de ellos y empiezo el tercer tramo. Se que es el mas largo. Mi mente está concentrada en la carrera, me siento muy bien tanto a nivel físico como mental y con fuerzas para seguir adelante. Estoy feliz y contenta a cada zancada que doy sabiendo que hoy es uno de esos dias que recordaré para siempre.

Subidas y bajadas, senderos en zig-zag que se hacen eternos y por último la peor de las bajadas de la carrera hasta llegar a Arteara donde se encontraba el siguiente control. Bajada intensa y larga con piedras sueltas y cantos afilados que por su dureza hacían que en más de un momento mis piernas se manifestaran y pese al dolor intenso que en ciertos momentos sentía en los gemelos, respire profunda e intensamente y llegué entera al avituallamiento.

Toda la gente que está situada en la entrada  me anima y aplaude dándome ánimos en el final de este duro tramo.

Visualizo todas las caras y escucho todas las voces pero no encuentro a Sílvia ni a los demás. Me mentalizo que ahora ya no los voy a ver hasta la llegada a Meta y me tranquilizo bebiendo, comiendo y buscando la mejor estrategia para el resto de carrera sabiendo que me queda la mitad y que esta será dura y mas complicada.

Me pongo música para animarme y divido mentalmente la distancia en pequeños puntos estratégicos para visualizar pequeñas metas durante este nuevo trayecto. Soy consciente que ahora llegaba el tramo mas critico de mi prueba.

Es el tramo donde dejo de tener sensaciones conocidas o controladas para empezar a experimentar otras de nuevas que desconozco totalmente.

Desde octubre que empecé a prepararme para esta carrera no había corrido una distancia superior a 22 km. y ahora sabia que me tocaba apretar los dientes y gestionar los últimos 20 km hasta llegar a meta.

Salgo de Arteara y tengo un subidón increible de toda la gente que en la salida me vuelven a dar ánimos, aplausos, frases de LAURA ERES UNA CAMPEONA…, no tengo palabras para describir esta sensación.  “Gente de Canarias sois fantásticos”.

Empiezo ya a notar el cansancio pero mis piernas no desisten y con fuerza veo que me acompañan. Mi cabeza está muy clara y me siento comoda.

Durante este trayecto hago un repaso de toda la gente que quiero. Los nombro uno a uno y me acompañan en mi mente en cada uno de los tramos siguientes.

A medida que pasan los kilómetros el calor se va haciendo cada vez más intenso y sofocante y el cuerpo lo nota.

Pero me siento  bien y sin bajar el ritmo llego con buenas sensaciones a la Machacadora que es el último de los avituallamientos de la prueba y para mi de los mas aburridos y monótonos de todo el trayecto.

1315

Llegada a la Machacadora último avituallamiento y mi cara de sorpresa y felicidad…..!!!

Con la intención de parar un ratito para reponer bidones, comer y controlar la situación me sorprende una voz que me grita “LAURA”…!! levanto la mirada y allá está de nuevo Sílvia, con su sonrisa su muleta y sus incansables ánimos que me abrazan.

Realmente esta fue la mejor sorpresa para los últimos kilómetros que me quedaban hasta  llegar a meta.

Le digo a Sílvia que ya estoy más cansada que antes… y como no iba a ser verdad, si  ya llevaba encima horas y kilómetros sin parar,  pero le comento que estoy preparada para continuar y que me siento con más que fuerzas para mi propósito. Su sonrisa y su abrazo me lo garantizan!!

Me dice que todos sus amigos hablan de mi… por mi escalada de posiciones en la carrera y no se creen que esta es mi primera Maratón.

Me comenta que estoy en la posición 101 de la general y en muy buena posición en la general femenina. Me da un subidón y le digo que nos vemos en la meta y me pongo a correr sin parar.

A tan solo ya 9 kilómetros de la meta y corriendo el tramo menos bonito de todo el recorrido de la prueba, empiezo a pensar en mi sueño y en que estoy apunto de realizarlo. El sufrimiento se va atenuando invadiéndome una emoción muy grande. Los últimos kilómetros transcurren por un barranco y luego por un canal lleno de piedras pavimentadas muy grandes que se hace eterno y ya insoportable para las piernas. Cuando salimos de allí aún nos espera unos metros de playa corriendo por la arena y finalmente una recta larga, donde aparece al final el deseado arco de meta.

Siento de repente una gran fuerza que me llena el cuerpo de energía y me empuja a recorrer los último metros de la prueba.

Intuitivamente abro los brazos y me dejo llevar por la emoción que siento cuando la gente me recibe con aplausos y ánimos. En este momento siento que ya estoy logrando  mi sueño.

Siento que estoy consiguiendo una gran victoria por la que he luchado con gran esfuerzo durante estos duros meses.

22 (1)

234 (4)

I por fin cruzo el arco…..!!!

22 (2)

  Classificación general femenina

Ahora, solo ahora, podía saber que lo había conseguido, que mi sueño se había hecho realidad.

Escucho a Depa que anuncia mi llegada y recuerdo exactamente el día que lo conocí en Benasque ,que le dije: “Depa nos vemos en la meta de Transgrancanarias.”

Lo saludo y me dirijo a buscar a Sílvia que sé que me está esperando.

La veo y me echo a llorar en sus brazos de la emoción y los colegas de canarias nos echan la foto mas impresionante  y bonita de toda la experiencia.

Un Reto un Sueño una Aventura

Un Reto un Sueño una Aventura

 Sin palabras

He realizado mi sueño y me siento plenamente feliz!!

Vuelvo hacer un repaso de toda la gente que ha hecho posible este momento. Alec mi super entrenador y gran persona, a Martí con su fantástica sonrisa que me da fuerza, a Rubén y Sebas que con sus manos lo arreglan todo, a toda la gente de CENIT que han confiado en mi y me han animado en todo momento. Mis chicas de grupo TR Grirl’s a mis queridísimos Xavier y Laura, a Judih Franc que me dio los últimos consejos y ánimos antes de la carrera y a toda la gente que cada día  ha inundado mis whatsapps de ánimos.

También a la gente de North Face y a toda la organización que fue estupenda. A toda la gente de la Isla que apoyaron a todos y cada uno de los corredores y corredoras.

Y en especial… a la persona que ha estado realizando conmigo la carrera SÍLVIA, que con su muleta a cuestas y su lesión, no ha dejado ni un minuto de animarme y sostenerme en los momentos más difíciles, recorriendo todos y cada uno de los tramos de la carrera a mi lado, dándome todas las fuerzas necesarias para seguir adelante. Te mereces mi mejor medalla!!

“Sílvia ets la més gran i t’agraeixo i desitjo que estiguis al meu costat donant-me forces quan aquestes a vegades s’esvaeixen….”

MIL GRACIAS A TODOS Y A TODAS… y os digo que esto solo ha hecho que darme más fuerzas para seguir entrenando y sumando kilómetros de montañas.

Nos vemos en la próxima!!

The North Face Transgrancanaria Maratón (44km) 2015